El caso "Paco González"

El pasado 12 de mayo, caído en miércoles, la Cadena SER decidió suspender de empleo y sueldo a Paco González, director de Carrusel Deportivo tras 18 años al frente del programa. En principio, el motivo viene dado por un problema con la cobertura del Mundial de Suráfrica 2010, que empezará en poco menos de un mes. Los problemas económicos de la cadena de radio han impedido que se den cita en el evento deportivo, y a Paco González, con una intachable carrera no le ha sentado nada bien. Según publica el periódico el Mundo, parece ser que ésta decisión se enmarca en los cambios que está haciendo la nueva dirección, que no se corta ni un pelo en meter mano en lo que más audiencia da a la cadena: los deportes.

Al parecer, la obstinación de Paco González en oponerse a dirigir cualquier tipo de evento programado para el Mundial, le han llevado a quedarse de forma “cautelar” sin empleo y sueldo. Muchos de sus compañeros de profesión, e incluso el mismo radio espectador de la SER mostró el apoyo incondicional a Paco, ante lo sucedido.

La SER quiere cubrir puntualmente el evento, sin trasladar a Paco, director de un programa deportivo con una audiencia elevada, a Suráfrica. Con la trayectoria de Paco y dado que un Mundial se celebra cada cuatro años (y para un periodista es un momento perfecto para elaborar su currículum), lo mínimo era trasladarle hacia allí. La SER, no obstante, quiere que cubra como director algún evento programado.

Paco González, indignado, no acepta pasar por esto y se opone a dirigir nada. Entonces, la SER lo suspende de empleo y sueldo. Aquí se reflejan claramente las dos posiciones.

Esto no pasará por alto en la cadena, que hasta ahora venía funcionando muy bien. Con más de un 60% de audiencia en el Carrusel Deportivo, esto pasará factura y probablemente disminuirá el número de fieles, dada la ausencia de Paco. La audiencia necesita reflejarse en determinados personajes de la radio, y si éste no está, la SER se puede ver en medio de un serio problema. Además, mirando más a corto plazo, que una radio como la SER no esté en riguroso presente en el Mundial, es un fallo muy grande. La gente pide información de pie de campo, quieren información fresca, y más en el caso de este Mundial en el que España es una de las favoritas, vigente campeona de la Eurocopa.

La noticia corrió rápido a través de los medios y fueron muchos compañeros de profesión y espectadores los que se pronunciaron en Twitter. Por ejemplo, Julio Maldonado ‘Maldini’ fue uno de los que mostró su parecer y su apoyo a Paco ante la noticia, quién dijo que “Paco es un grande de la radio” y mantiene la esperanza de que “se reconduzca” la situación. Otro de los que se pronunció en Twitter fue Carlos Martínez, de Canal +, que aseguró que “lo de Paco nos duele a los de casa más que a nadie”. Juanma Castaño, compañero de Paco, aseguró que “no quiero ni puedo escribir. Entendedlo”, mostrándose muy dolido con el incidente entre Paco y la SER. También se ha tratado la información a través de Facebook, desde dónde también ha recibido apoyo.

La información para la elaboración de este artículo, ha sido extraída de “elMundo.es” y de la Wikipedia.

Links:

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/12/comunicacion/1273670928.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Paco_Gonz%C3%A1lez

Fer el Camell a Molins de Rei

La cultura del foc és un món propi de la comunitat catalana ja que fora, a l'estat espanyol, no segueixen aquestes tradicions i encara menys a nivell internacional. No és fàcil ocupar una posició de primera línia en el rànking del bestiari català, però veurem com el Camell de Molins de Rei i perquè les ocupa. La història ens remet a una bèstia que fa quasi trenta anys que va treure el cap per primer cop. És una bèstia feta amb fusta que pesa gairebé uns 250 quilos, la qual cosa la converteix en la bèstia carregada a pes més pesant de Catalunya. Amb gairebé set metres de llarg, dos d'ample i cinc d'alçada, necessita que els 180 membres de l'entitat li dediquin la màxima atenció a cada correcuita que fa. El Camell inaugura escales, puja i baixa pels llocs més difícils, i soretot és imprevisible amb tots els seus moviments. Aquest és el motiu que manté a la gent en tensió durant gairebé tot el recorregut. Avis, pares, fills...tots rendits a la figura del Camell. L'Octavi Segura, president de l'entitat i fill de fundadors, asegura que el Camell és un fenòmen que està al nivell del Barça a Molins de Rei, donat que un gran percentatge de vilatans té una enganxina al cotxe, té una samarreta de la bèstia, i assisteix a les sortides habituals de Festa Major i de Carnestoltes. L'Octavi ens fa retrocedir pàgines, ens fa anar a les primeres escriptures del Camell. Daten de l'any 1979, després del pregó de Festa Major. A un grup d'amics
es van inspirar en la recuperació de la bèstia. Dos anys més tard, després de continues reunions i de creació de dissenys i esbossos, apareixia pel carreró que port a la plaça de la vila el Camell de Molins de Rei. Ningú s'esperava una fera tan enorme i tan valenta, que perseguia a grans i petits. El foc que treia pels queixals feia que regnés la por i també la disbauxa. D'aquí, el terme "fer el Camell", molt emprat a la vila. Vol dir festa, alegria, record, memòria, cultura...tan important com la canço que dona peu a que el Camell agafi l'esbranzida: la Presó del rei de França, de la famosa Companyia Elèctrica Dharma. Arriba un dia que els més menuts perden la por i segueixen el Camell com si fós un germà. Passen a ser els timbalers de l'entitat i més tard seran portadors de bona voluntat. Recentment, hi ha qui pretenia esborrar les tradicions catalanes del foc amb una llei que portava a la gent a no apropar-se al foc a menys de 15 metros. El Camell va recolzar amb fermesa el no, en una gran manifestació convocada a Berga. Allà tots estàven en família. Tots reunits per una mateixa causa, tots compartint un dia i un lloc com a bons germans. La força i l'èxit de recolzament van fer que els polítics catalans defenguéssin amb dignitat a la tradició del foc. El Camell i les 3.000 persones que solen omplir la plaça de la vila podràn seguir gaudint-lo, i la Junta de l'entitat podrà sorprendre amb nous projectes i propostes que preparar. La plaça de la vila no deixarà de ser "l'infern del foc" i el Camell sempre romandrà en l'història, pel que era, pel que és i pel que serà. Per el moment no és un patrimoni cultural com ho és la Patum de Berga, però el pas dels anys acabarà donant un lloc més privilegiat i farà del Camell un patrimoni cultural que es defendrà a tots els nivells. Així, les generacions més velles podràn gaudir des de la cadira dels espectacles i dels correcuites que els nets, o besnets de Molins tiraràn endavant. No queda altra sortida que viure un correcuita del Camell en directe, notar aquell ambient de nervis a la plaça, olorar la pòlvora que comença a cremar. El poble de Molins convida a tothom a "fer el Camell", de ben segur que no passarà desapercebut davant dels ulls dels més atrevits i valents.

Entrevista

Entrevista a Octavi Segura, president de l'entitat Amics del Camell

- Primer de tot, què és el Camell i la seva festa?
- És una bèstia de foc que surt pels carrers de Molins per Festa Major i per Carnestoltes, i que treu foc pels nassos i va empaitant a la gent per tot arreu.
- Diuen que és la bèstia més grossa i més pesada de Catalunya, és cert?
- Sí. De fet fa uns 7 metres de llarg, dos d'ample i el coll fa tres metres, la qual cosa vol dir que el Camell pot aixecar el cap fins a cinc metres d'alçada perquè a sota hi ha gent que el carrega i la mida parteix d'allà.
- Del bestiari català, és la que més gent necessita per ser carregada...
- Necessita sis persones a sota que l'aixequin amb les espatlles i així el pes total quedi repartit entre tots. A més, hi ha una persona que també va a sota però que només s'encarrega de moure i aixecar el cap, que també resulta molt pesat. El cap pesa a dia d'avui uns 40 quilos i hi ha una barra llarga fins a dins, i mentre el Camell va corrents és complicat poder fer força de palanca per aixecar-lo ben amunt. També pensa que el Camell, fet amb una base de fusta, pesa uns 250 quilos ara mateix, i fer córrer aquest pes és cansat. Els grups de portadors van fent torns entre els quatre grups que hi ha.
- Només es necessita aquesta gent?
- No! Hi ha moltes coses per fer. Hi ha bombers a càrrec nostre, ambulàncies, grup de walkies, diables, timbalers, els motxilles que apaguen el foc de davant, els encenedors de pirotècnia, els enllaços que s'encarreguen de portar els petards del cotxe de bombeers fins al lloc on està el Camell...i clar, els portadors i el grup de cordes. A l'entitat som unes 180 persones.
-Qui és el director d'orquestra a l'hora de fer les sortides?
- Bé, hi ha gent amb walkies que més o menys t'avisen i informen minut a minut sobre les incidències i qualsevol cosa que hi hagi pel camí, però qui dirigeix els moviments de la bèstia són les dues persones que porten el cap per fora. També hi ha quatre persones que estiren d'unes cordes que el Camell té al cos per poder complir les ordres que els del cap dónen. Els de sota només carreguen per dir-ho d'alguna manera.
- Quants punts de foc té la bèstia i què té de particular per estar tan a prop de la Patum de Berga?
- Té dos punts de foc diferents: al cap i a la cua. Tira foc per cada forat del nas i té un sol punt a la cúa. Vagis davant o darrera no et pots escapar del foc. La veritat és que el Camell és una bèstia que té facilitat per moure's pels llocs, ja que al anar carregada a pes les persones es poden posar per qualsevol lloc. Poden pujar escales, graons, xamfràs, saltar i ballar. A més, com que el cap es pot moure també sembla que el Camell tingui vida pròpia i no sembli una bèstia d'aquelles tan poc articulades i aburrides. És una espècie de San Fermín però amb una bèstia de foc.
- Si dones un volt per Molins, i tot mirant la informació del Camell a Internet, veus que la gent li té una devoció que sembla increïble...
- Jejej...sí, sí, és un fenòmen a Molins de Rei i fins i tot fora d'aquí perquè a les sortides ve gent de les poblacions del voltant. Els nens ja fan visites al Camell amb les escoles, aquí els hi ensenyem a no tenir por d'ell i a familiaritzar-se amb ell. Hi ha que ploren, però a la vila és un fenòmen com el Barça! El mateix passa amb joves i més grans, que desitjen que arribin les sortides per correr davant d'ell. La gent porta al cotxe les enganxines amb el Camell, tenen samarretes que venem i barrets de palla característics del Camell. Venem cada any més de 1.000 enganxines i les vendes de barrets i samarretes són una passada!
- I d'on ve tot això del Camell, qui ho va inventar?
- Doncs un grup d'amics, i després del pregó de Festa Major de 1979, va pensar que podrien recuperar la figura del Camell. Aquest grup que va decidir tirar-ho endavant, es va documentar amb escrits del segle XIX que deien que sortia al carrer una bèstia feta amb arquets de vela i mantes i amb un cap de matxo mort, per espantar a l'aristocràcia. Als ulls li posaven dues taronges i podia obrir i tancar la boca. Normalment apareixia a la plaça de la vila per Carnestoltes. Per això fem sortir el Camell per un carreró que va a parar a la plaça de la Vila, i per Carnestoltes fem una representació amb un Ball on hi ha l'aristocràcia ballant i de sobte surt el Camell furiós amb foc per espantar-los i fer ell el seu propi ball.
- Però aquest Camell que hi ha ara no té res a veure amb el de la història que em comentes...
- Està clar que no. Aquest grup d'amics es va posar a dissenyar una bèstia de gran tamany perquè fes por i soprengués. Van anar fent esbossos fins que va sortir la bèstia que s'assembla a la que tenim ara. A més, ara "fer el Camell" a la vila vola dir fer el boig, la disbauxa. És una frase molt pròpia en aquesta entitat. Aleshores al 1981 es va fer la primera sortida. La gent del poble es va reunir a la plaça i estava molt nerviosa perquè havien vist amb uns cartells que hi havia al carrer dient que el Camell sortiria el 26 de setembre de 1981, cap al vespre. Tothom esperava veure algo més aviat teatral, però quan van veure sortir aquella fera enorme traient foc pels queixals van començar a córrer com desesperats. Aleshores, el Camell els hi empaitava el cul. D'aquí van néixer els corre-cuites o empaitaculs del Camell.
- A qualsevol li hagués agradat sentir-ho en primera persona!
- Sí. Jo era petit i el meu tiet i la meva família van ser dels fundadors de la bèstia. Sempre em portaven a veure el Camell i a tots els actes que es feien. Estic molt agraït d'haver nascut a Molins de Rei i a tenir el Camell com a referent cultural.
- He pogut veure vídeos i també sentir-ho en persona, com és que poseu música quan surt pel carreró?
- Als primers anys no en posàven, però més tard, cap al 90 o així sí. Van decidir posar una cançó de la Companyia Elèctrica Dharma, "La presó del rei e França". I ara, a qualsevol nen petit l'escoltes cantar, joves, gent gran. És molt característica i representativa pels molinencs, que en ambients de festa es posen a cantar-la amb alegria. A més, quan veus aquell ambient a la plaça, de nit, amb 3.000 persones preparades perquè soni la Dharma i surti el Camell....et posa la pell de gallina! Convido a veure-ho en directe a tothom! Impresionant!
- Com es preparen els correcuites del Camell?
- Hi ha una Junta que es reuneix cada dijous de setmana per parlar, decidir, preparar i proposar coses per les sortides de Festa Major i Carnestoltes. La sortida grossa la fem per Festa Major, ja que tenim per costum fer les Matines del Camell, que vol dir que sortim a les 6 del matí pels carrers i acabem amb un esmorzar popular. Es fa una nit d'empalmada, on hi ha grups de música que l'Ajuntament posa a una plaça, i es fa festa tota la nit fins les 6 que surt el Camell. El dia de les matines és la nit del 28 al 29 de setembre, ja que el 29 és Sant Miquel, patró de Molins de Rei. Després, el dissabte de la mateixa setmana fem la sortida on hi ha més multitut de gent, i es fa al vespre. Fem un espectacle de foc previ a la sortida i penjem traques perquè la plaça sigui un infern de foc.
- Ara hi ha una llei aprovada que diu que la pirotècnia no es pot utilitzar a menys de 15 metres de la gent. Per tant, moltes tradicions de foc catalanes s'han vist afectades. Però, finalment, la política catalana ha defensat la cultura de foc i aquí no s'aplicarà d'aquesta manera, però sí que es tindrà un control rigorós de la pirotècnia. Com ho heu viscut això?
- Doncs realment quan vam saber la situació hi va haver una reunió de crisi, on tots ja estàvem amb el cap avall. Pensàvem que després de 29 anys d'història, el Camell s'acababa. Ens vam posar mans a l'obra per treballar junts amb el bestiari català i vam involucrar-nos totalment en les manifestacions en contra d'això. Recordo quan vam anar un munt de bèsties a Berga. Allò era bonic. Tots en família, convocats per la nostra causa. No ens poden reprimir de fer això, nosaltres no prohibim els toros, doncs que no ens toquin les nostres tradicions! No ho poden fer!
- Per últim, com es crea escola amb el Camell, vull dir, que com renoveu les generacions?
- Els nens que volen formar part de l'entitat, comencen al grup de timbalers amb una edat d'entre 12 i 18 anys. Gairebé tothom ha passat per allà. Quan es fan més grans és quan passen a ser portadors del Camell. I així les generacions es renoven amb el temps i es manté la tradició. Normalment tots som fills, cosins, nebots, cunyats d'ex membres, però s'hi posa qui vol. A més, qui vulgui pot pertànyer a la Junta, però els càrrecs s'estableixen i queden fixos i cada quatre anys es renova aquesta Junta.

Crònica de Cultura - El Camell de Molins de Rei

La crònica que m'agradaria elaborar té a veure amb la cultura i tradició popular catalana. Tractaria sobre una bèstia de corre-foc, però no és una qualsevol. El programa "Divendres" ja va estar el mes de febrer a Molins de Rei per grabar aquesta bèstia, aprofitant que és la més pesant de Catalunya i la que més gent requereix per fer-la moure. Per tant, la presento. El Camell de Molins de Rei, és una bèstia de foc que destaca pel seu gran tamany i pes. És una de les feres més preciades del bestiari català ja que té una capacitat de moviments que no tenen les altres. Pot pujar escales, pujar a les aceres, córrer, saltar, aixecar el cap i moure'l. Vist des de dins, està fet amb una estructura que fa que sis persones l'hagin de carregar a les seves espatlles, i una més que s'encarrega d'agafar els mànecs del coll que permeten que el cap s'aixequi. A l'exterior, hi ha dues persones que agafen el cap i són els que dirigeixen els moviments que farà, també es compta amb quatre persones que agafen unes cordes als laterals del cos perquè puguin estirar i controlar-lo i dues persones més a la cua. Els punts de foc són al cap i a la cua.

Al 2011, la bèstia complirà 30 anys, i a Molins de Rei i cada cop més arreu de Catalunya és una de les bèsties que més està en boca de tothom, tan sols un pèl per darrere de la Patum de Berga ja que de moment no és patrimoni cultural, però a mesura que vagin passant els anys ho serà. Donat que sóc el vice-president de l'entitat, puc extreure una crònica amb força informació.

El material que tinc és el següent:

http://www.amicsdelcamell.com/
http://bestiari.cat/quants_som_fitxa.asp?IDB=203&TL=TE&AM=5&RnD=
http://www.tv3.cat/videos/1931459/El-camell-de-Molins-de-Rei
http://ca.wikipedia.org/wiki/El_Camell_de_Molins_de_Rei
http://lafura.cat/suplements/bestiari/0072.htm
http://www.festes.org/articles.php?id=186
http://www.galeon.com/bestiaridefoc/enlaces246584.html
http://elrincondexavix.blogspot.com/2008/10/el-camell-de-molins-de-rei.html
http://clic.edu365.cat/db/act_ca.jsp?id=3600
http://www.llunalila.cat/foto/87/el_foc_dibuixa_un_espectacle/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Molins_de_Rei
http://www.estefer.com/estefer/node/50
http://gegants.molinsderei.net/projectes_1/_CAFjuKR7gbXPU7Bd14YLxD0AaK_kZWrj2KMeptYtn158mh-D6RVrYQ
http://www.vidoemo.com/yvideo.php?i=Q2twaEJMcWuRpQjhTS0U&camell-confidencial-el-costat-hum (trailer del dvd dels 25 anys de la bèstia)
http://elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=647918&idseccio_PK=1022
http://www.pueblos-espana.org/cataluna/barcelona/molins+de+rei/422963/
http://locarranquer.blogspot.com/2009/02/el-camell-de-molins-de-rei-i-el.html
http://pogledaj.name/el-camell-al-poble-nou/video/KLgjCmSpgRg
http://www.molinsderei.cat/ca/comunicacio/actualitat/veure_totes_les_noticies_de_2008/cap_de_setmana_de_disbauxa_a_molins_de_rei
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1921-cat-festa_major_de_sant_miquel_de_molins_de_rei.htm
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.llunalila.cat/galeries/grans/20091216001241946.JPG&imgrefurl=http://www.llunalila.cat/foto/897/el_camell_surt_per_la_tv&usg=__NyQOQic_2WvyC_yDM5rQiN2iQco=&h=853&w=1280&sz=186&hl=es&start=35&um=1&itbs=1&tbnid=I4Tb2pUB8saemM:&tbnh=100&tbnw=150&prev=/images%3Fq%3DEl%2BCamell%2Bde%2BMolins%2Bde%2BRei%26start%3D20%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26ndsp%3D20%26tbs%3Disch:1%26prmd%3Dmiv
http://www.youtube.com/results?search_query=el+camell+de+molins+de+rei&aq=0 (retaíla de vídeos del Camell, penjats a la Web pels aficionats)
http://www.flickr.com/photos/walkingthecat/2908001644/in/pool-811389@N20
Informació de l'arxiu històric que el tenim al local de la bèstia
Llibre: 25 anys del Camell + DVD de la preparació dels corre-cuites

Análisis de la serie El Mentalista - La caja roja 2x17

Sinopsis de la serie: El protagonista, Patrick Jane, trabaja en el Centro de Investiaciones de California y utiliza sus habilidades para ayudar a resolver los crímenes. Tiene una capacidad de intuición muy alta aunque a veces puede parecer un cínico. Utiliza la observación, la deducción y la manipulación para ayudar a una Unidad de Crímenes Serios con la finalidad de llegar a coger algún día a John Red, un asesino muy buscado que mató a su mujer y su hija. Cuesta seguirle pero se convierte en un tipo con carisma, pues siempre acaba teniendo razón. Teresa Lisbon, la líder del equipo, no le queda otra que reconocer las habilidades de Patrick aunque debe saber tirar adelante sin él.

Tema del episodio: La caja roja. (Un robo que se salda con un asesinato)

Resumen del episodio: La muerte de un tutor se transforma en la búsqueda de un invaluable anillo robado desde el Museo Británico. Al mismo tiempo, Lisbon debe tratar de tener una buena relación con su nueva jefa, Molly Hightower, cuando toma el control del equipo.

Trama principal: La investigación acerca de la causa de la muerte del tutor. Eso nos lleva al móvil del asesinato en el que está el valuoso anillo de Cleopatra, robado en el Museo.

Subtramas: La relación entre Rigsby y Van Pelt, que llegan incluso a besarse en la habitación de un hotel en el que están investigando. Otra subtrama es la presentación de la nueva jefa Hightower, que quiere tener una primera toma de contacto con sus trabajadores, según ella para romper el hielo”. La fuga de un preso (el padre del tutor asesinado) al que se ha detenido para prestar declaración, coincide con la llegada de la nueva jefa.

Personajes

- Patrick Jane: el protagonista y el mentalista de la serie. Antes de entrar como consultor al CBI (California Bureau of Investigation), trabajaba como psíquico estafando a los ingenuos gracias a su gran poder de observación y ningún poder sobrenatural. Luego de aparecer en un programa televisivo y burlarse del asesino en serie "Red John", este cobra venganza y asesina de una manera brutal a su esposa e hija, demostrándole al mundo que sólo es un fraude. Después de pasar un tiempo que en una institución psiquiátrica, él se une al CBI como consultor usando sus habilidades para resolver los crímenes. Aunque es un poco excéntrico, también es muy perceptivo y muchas de las teorías que él considera, ayudan a resolver los casos que están investigando (a pesar de que sus métodos sean poco ortodoxos y a menudo al borde de la ley).

Teresa Lisbon: ella es la jefa del equipo. Al principio le molesta el extraño comportamiento de Jane y siempre tiene que interceder por él cuando se mete en problemas. Sin embargo, trabajan bien juntos y aunque no lo admita, Teresa ve a Patrick como un valioso miembro del equipo y en algunos casos apoya sus teorías más inusuales; es muy apegada a las reglas y siempre trata de mantener una actitud ruda para demostrar su autoridad, pero en realidad es una persona preocupada de su equipo y con sentido del humor (de lo contrario no soportaría a Patrick). Según dice en el episodio "Red Tide" ella tuvo una infancia difícil: su madre murió atropellada por un conductor ebrio y su padre se volcó al alcohol al no soportar su pérdida, por lo que parece que desde pequeña tuvo que asumir el rol de madre. Por otro lado, se insinúa que su padre al suicidarse "casi la mata a ella y sus hermanos" aunque todavía no se sabe qué significa eso.

Kimball Cho: es uno de los miembros del equipo de CBI. Es uno de los mejores en cuanto a interrogatorios gracias a su carácter impasible y pragmático. Está serio casi todo el tiempo (aunque no por ello carece de sentido del humor) y dice las cosas sin rodeos. Estuvo en el ejército y en un reformatorio de adolescente puesto que pertenecía a una pandilla juvenil. A menudo se le ve leyendo un libro.

Wayne Rigsby: otro miembro del equipo. Rigsby es el típico tipo grande pero de buen corazón. Siempre está comiendo cualquier cosa que encuentre y casi siempre pierde su dinero con Jane cuando apuesta con él en su contra. Esta enamorado de Van Pelt, pero debido a que trabajan juntos, Rigsby no puede decirle lo que verdaderamente siente por ella. No le agradan los motociclistas debido a que su padre era uno.

Grace van Pelt: fue el nuevo y último miembro en incorporarse al CBI. Debido a que aún es una novata, Lisbon la mantiene generalmente en la oficina investigando en el ordenador, cosa que por cierto se le da muy bien. No obstante, en la segunda temporada demuestra que sirve para mucho más aparte del trabajo de escritorio. Ella es profundamente religiosa y cree en los psíquicos puesto que su prima es una, es por eso que a veces discute con Patrick, que es escéptico y no cree en eso. Su padre fue un entrenador de fútbol, así que sabe de deportes. Grace puede ser un poco ingenua a veces, pero conforme avanza la serie, ella se va ganando el respeto de sus colegas y se ve que es capaz de hacer un arresto sin problemas. Quiere a Rigsby pero al ser la novata, no se atreve a concretar relación alguna puesto que va contra las reglas y podrían trasladarla de unidad.

Molly Hightower: es la nueva jefa del Centro de Investigaciones de California. Aparentemente se hace la simpática cuando se dirige a un grupo, pero en las relaciones personales con cada miembro del centro es bastante borde y muy perfeccionista. Intenta implantar su modo de ver y trabajar desde el primer momento, sin apenas conocer ni dar opción a saber cómo se trabaja en ese centro.

Evolución de los personajes

Patrick Jane: es un personaje complejo; a pesar de que la mayoría del tiempo es alegre, bromista y algo infantil, guarda un gran dolor en su interior al haber sido el responsable de la muerte de su familia. Aún usa su anillo de matrimonio y todo lo que se trate de Red John lo transforma, volviéndose impulsivo, oscuro y vengativo. A menudo ayuda a las personas inocentes de los capítulos cosa que no le agrada mucho a Lisbon. En este capítulo muestra su cara más bromista e infantil ya que en todo momento de la investigación se muestra tal y como es. Durante todo el capítulo se le ve soberbio y no parece que vaya de un estado hacia otro.

Teresa Lisbon: se encuentra bien cuando está con Patrick, pero parece que le preocupa desde el inicio del capítulo la aparición de la nueva jefa. Le tiene respeto. Queda demostrado que cuando llega el momento de conocerla, ya se reafirma ese respeto ya que Hightower se muestra dura con ella desde el primer momento.

Wayne Risgby: está enamorado de Van Pelt y él sigue en su línea de tipo grande pero sentimental e inocente. Va detrás de ella.

Van Pelt: se aprovecha de que Rigsby va detrás de ella. Quiere actuar como una chica mala aunque sabe que acabarán juntos.

Molly Hightower: actúa de un modo “falso” delante del grupo ya que se hace la jefa simpática y enrollada. Es todo lo contrario. Cuando personalmente cada uno pasa por su despacho no sale con la misma cara con la que había entrado.

Música: en los momentos que requieren más carga dramática o interpretativa, así como en los puntos de giro, acompañan la puesta en escena con música de circunstancia o situación según convenga. De este modo complementa y te mete más de lleno en lo que está sucediendo o va a suceder. No abusan del uso de la música pero tiene peso en los momentos que entra. La música es instrumental, no aparecen voces.

Referencias: Sherlock Holmes en una versión más imaginativa y moderna.

Tratamiento audiovisual: planos generales para situar al espectador en las escenas donde se encuentran los personajes y donde han sucedido los crímenes. Planos cortos cuando aparecen los personajes. Planos detalle para dejar claro que eso que está enfocado tiene mucha importancia y va a ser un objeto a tener en cuenta durante el capítulo (en este caso la caja roja). Los primeros planos los utilizan para ver expresiones de las caras, que ya tienen una doble lectura. Ciertas miradas o muecas pueden dar pistas sobre quién es ese personaje o quien puede acabar siendo. La cámara está generalmente fijada sobre trípode aunque también usan steadycam para hacer planos de seguimiento.

Filosofía: resolver los casos más complejos de un modo desenfadado y poniendo a prueba a los presuntos implicados para que ellos mismos acaben delatándose del modo más infantil.

Ubicación del capítulo dentro de la serie/importancia: no tiene un peso específico. Lo que puede marcar es la llegada de la nueva jefa (Molly Hightower).