Entrevista

Entrevista a Octavi Segura, president de l'entitat Amics del Camell

- Primer de tot, què és el Camell i la seva festa?
- És una bèstia de foc que surt pels carrers de Molins per Festa Major i per Carnestoltes, i que treu foc pels nassos i va empaitant a la gent per tot arreu.
- Diuen que és la bèstia més grossa i més pesada de Catalunya, és cert?
- Sí. De fet fa uns 7 metres de llarg, dos d'ample i el coll fa tres metres, la qual cosa vol dir que el Camell pot aixecar el cap fins a cinc metres d'alçada perquè a sota hi ha gent que el carrega i la mida parteix d'allà.
- Del bestiari català, és la que més gent necessita per ser carregada...
- Necessita sis persones a sota que l'aixequin amb les espatlles i així el pes total quedi repartit entre tots. A més, hi ha una persona que també va a sota però que només s'encarrega de moure i aixecar el cap, que també resulta molt pesat. El cap pesa a dia d'avui uns 40 quilos i hi ha una barra llarga fins a dins, i mentre el Camell va corrents és complicat poder fer força de palanca per aixecar-lo ben amunt. També pensa que el Camell, fet amb una base de fusta, pesa uns 250 quilos ara mateix, i fer córrer aquest pes és cansat. Els grups de portadors van fent torns entre els quatre grups que hi ha.
- Només es necessita aquesta gent?
- No! Hi ha moltes coses per fer. Hi ha bombers a càrrec nostre, ambulàncies, grup de walkies, diables, timbalers, els motxilles que apaguen el foc de davant, els encenedors de pirotècnia, els enllaços que s'encarreguen de portar els petards del cotxe de bombeers fins al lloc on està el Camell...i clar, els portadors i el grup de cordes. A l'entitat som unes 180 persones.
-Qui és el director d'orquestra a l'hora de fer les sortides?
- Bé, hi ha gent amb walkies que més o menys t'avisen i informen minut a minut sobre les incidències i qualsevol cosa que hi hagi pel camí, però qui dirigeix els moviments de la bèstia són les dues persones que porten el cap per fora. També hi ha quatre persones que estiren d'unes cordes que el Camell té al cos per poder complir les ordres que els del cap dónen. Els de sota només carreguen per dir-ho d'alguna manera.
- Quants punts de foc té la bèstia i què té de particular per estar tan a prop de la Patum de Berga?
- Té dos punts de foc diferents: al cap i a la cua. Tira foc per cada forat del nas i té un sol punt a la cúa. Vagis davant o darrera no et pots escapar del foc. La veritat és que el Camell és una bèstia que té facilitat per moure's pels llocs, ja que al anar carregada a pes les persones es poden posar per qualsevol lloc. Poden pujar escales, graons, xamfràs, saltar i ballar. A més, com que el cap es pot moure també sembla que el Camell tingui vida pròpia i no sembli una bèstia d'aquelles tan poc articulades i aburrides. És una espècie de San Fermín però amb una bèstia de foc.
- Si dones un volt per Molins, i tot mirant la informació del Camell a Internet, veus que la gent li té una devoció que sembla increïble...
- Jejej...sí, sí, és un fenòmen a Molins de Rei i fins i tot fora d'aquí perquè a les sortides ve gent de les poblacions del voltant. Els nens ja fan visites al Camell amb les escoles, aquí els hi ensenyem a no tenir por d'ell i a familiaritzar-se amb ell. Hi ha que ploren, però a la vila és un fenòmen com el Barça! El mateix passa amb joves i més grans, que desitjen que arribin les sortides per correr davant d'ell. La gent porta al cotxe les enganxines amb el Camell, tenen samarretes que venem i barrets de palla característics del Camell. Venem cada any més de 1.000 enganxines i les vendes de barrets i samarretes són una passada!
- I d'on ve tot això del Camell, qui ho va inventar?
- Doncs un grup d'amics, i després del pregó de Festa Major de 1979, va pensar que podrien recuperar la figura del Camell. Aquest grup que va decidir tirar-ho endavant, es va documentar amb escrits del segle XIX que deien que sortia al carrer una bèstia feta amb arquets de vela i mantes i amb un cap de matxo mort, per espantar a l'aristocràcia. Als ulls li posaven dues taronges i podia obrir i tancar la boca. Normalment apareixia a la plaça de la vila per Carnestoltes. Per això fem sortir el Camell per un carreró que va a parar a la plaça de la Vila, i per Carnestoltes fem una representació amb un Ball on hi ha l'aristocràcia ballant i de sobte surt el Camell furiós amb foc per espantar-los i fer ell el seu propi ball.
- Però aquest Camell que hi ha ara no té res a veure amb el de la història que em comentes...
- Està clar que no. Aquest grup d'amics es va posar a dissenyar una bèstia de gran tamany perquè fes por i soprengués. Van anar fent esbossos fins que va sortir la bèstia que s'assembla a la que tenim ara. A més, ara "fer el Camell" a la vila vola dir fer el boig, la disbauxa. És una frase molt pròpia en aquesta entitat. Aleshores al 1981 es va fer la primera sortida. La gent del poble es va reunir a la plaça i estava molt nerviosa perquè havien vist amb uns cartells que hi havia al carrer dient que el Camell sortiria el 26 de setembre de 1981, cap al vespre. Tothom esperava veure algo més aviat teatral, però quan van veure sortir aquella fera enorme traient foc pels queixals van començar a córrer com desesperats. Aleshores, el Camell els hi empaitava el cul. D'aquí van néixer els corre-cuites o empaitaculs del Camell.
- A qualsevol li hagués agradat sentir-ho en primera persona!
- Sí. Jo era petit i el meu tiet i la meva família van ser dels fundadors de la bèstia. Sempre em portaven a veure el Camell i a tots els actes que es feien. Estic molt agraït d'haver nascut a Molins de Rei i a tenir el Camell com a referent cultural.
- He pogut veure vídeos i també sentir-ho en persona, com és que poseu música quan surt pel carreró?
- Als primers anys no en posàven, però més tard, cap al 90 o així sí. Van decidir posar una cançó de la Companyia Elèctrica Dharma, "La presó del rei e França". I ara, a qualsevol nen petit l'escoltes cantar, joves, gent gran. És molt característica i representativa pels molinencs, que en ambients de festa es posen a cantar-la amb alegria. A més, quan veus aquell ambient a la plaça, de nit, amb 3.000 persones preparades perquè soni la Dharma i surti el Camell....et posa la pell de gallina! Convido a veure-ho en directe a tothom! Impresionant!
- Com es preparen els correcuites del Camell?
- Hi ha una Junta que es reuneix cada dijous de setmana per parlar, decidir, preparar i proposar coses per les sortides de Festa Major i Carnestoltes. La sortida grossa la fem per Festa Major, ja que tenim per costum fer les Matines del Camell, que vol dir que sortim a les 6 del matí pels carrers i acabem amb un esmorzar popular. Es fa una nit d'empalmada, on hi ha grups de música que l'Ajuntament posa a una plaça, i es fa festa tota la nit fins les 6 que surt el Camell. El dia de les matines és la nit del 28 al 29 de setembre, ja que el 29 és Sant Miquel, patró de Molins de Rei. Després, el dissabte de la mateixa setmana fem la sortida on hi ha més multitut de gent, i es fa al vespre. Fem un espectacle de foc previ a la sortida i penjem traques perquè la plaça sigui un infern de foc.
- Ara hi ha una llei aprovada que diu que la pirotècnia no es pot utilitzar a menys de 15 metres de la gent. Per tant, moltes tradicions de foc catalanes s'han vist afectades. Però, finalment, la política catalana ha defensat la cultura de foc i aquí no s'aplicarà d'aquesta manera, però sí que es tindrà un control rigorós de la pirotècnia. Com ho heu viscut això?
- Doncs realment quan vam saber la situació hi va haver una reunió de crisi, on tots ja estàvem amb el cap avall. Pensàvem que després de 29 anys d'història, el Camell s'acababa. Ens vam posar mans a l'obra per treballar junts amb el bestiari català i vam involucrar-nos totalment en les manifestacions en contra d'això. Recordo quan vam anar un munt de bèsties a Berga. Allò era bonic. Tots en família, convocats per la nostra causa. No ens poden reprimir de fer això, nosaltres no prohibim els toros, doncs que no ens toquin les nostres tradicions! No ho poden fer!
- Per últim, com es crea escola amb el Camell, vull dir, que com renoveu les generacions?
- Els nens que volen formar part de l'entitat, comencen al grup de timbalers amb una edat d'entre 12 i 18 anys. Gairebé tothom ha passat per allà. Quan es fan més grans és quan passen a ser portadors del Camell. I així les generacions es renoven amb el temps i es manté la tradició. Normalment tots som fills, cosins, nebots, cunyats d'ex membres, però s'hi posa qui vol. A més, qui vulgui pot pertànyer a la Junta, però els càrrecs s'estableixen i queden fixos i cada quatre anys es renova aquesta Junta.