Fer el Camell a Molins de Rei

La cultura del foc és un món propi de la comunitat catalana ja que fora, a l'estat espanyol, no segueixen aquestes tradicions i encara menys a nivell internacional. No és fàcil ocupar una posició de primera línia en el rànking del bestiari català, però veurem com el Camell de Molins de Rei i perquè les ocupa. La història ens remet a una bèstia que fa quasi trenta anys que va treure el cap per primer cop. És una bèstia feta amb fusta que pesa gairebé uns 250 quilos, la qual cosa la converteix en la bèstia carregada a pes més pesant de Catalunya. Amb gairebé set metres de llarg, dos d'ample i cinc d'alçada, necessita que els 180 membres de l'entitat li dediquin la màxima atenció a cada correcuita que fa. El Camell inaugura escales, puja i baixa pels llocs més difícils, i soretot és imprevisible amb tots els seus moviments. Aquest és el motiu que manté a la gent en tensió durant gairebé tot el recorregut. Avis, pares, fills...tots rendits a la figura del Camell. L'Octavi Segura, president de l'entitat i fill de fundadors, asegura que el Camell és un fenòmen que està al nivell del Barça a Molins de Rei, donat que un gran percentatge de vilatans té una enganxina al cotxe, té una samarreta de la bèstia, i assisteix a les sortides habituals de Festa Major i de Carnestoltes. L'Octavi ens fa retrocedir pàgines, ens fa anar a les primeres escriptures del Camell. Daten de l'any 1979, després del pregó de Festa Major. A un grup d'amics
es van inspirar en la recuperació de la bèstia. Dos anys més tard, després de continues reunions i de creació de dissenys i esbossos, apareixia pel carreró que port a la plaça de la vila el Camell de Molins de Rei. Ningú s'esperava una fera tan enorme i tan valenta, que perseguia a grans i petits. El foc que treia pels queixals feia que regnés la por i també la disbauxa. D'aquí, el terme "fer el Camell", molt emprat a la vila. Vol dir festa, alegria, record, memòria, cultura...tan important com la canço que dona peu a que el Camell agafi l'esbranzida: la Presó del rei de França, de la famosa Companyia Elèctrica Dharma. Arriba un dia que els més menuts perden la por i segueixen el Camell com si fós un germà. Passen a ser els timbalers de l'entitat i més tard seran portadors de bona voluntat. Recentment, hi ha qui pretenia esborrar les tradicions catalanes del foc amb una llei que portava a la gent a no apropar-se al foc a menys de 15 metros. El Camell va recolzar amb fermesa el no, en una gran manifestació convocada a Berga. Allà tots estàven en família. Tots reunits per una mateixa causa, tots compartint un dia i un lloc com a bons germans. La força i l'èxit de recolzament van fer que els polítics catalans defenguéssin amb dignitat a la tradició del foc. El Camell i les 3.000 persones que solen omplir la plaça de la vila podràn seguir gaudint-lo, i la Junta de l'entitat podrà sorprendre amb nous projectes i propostes que preparar. La plaça de la vila no deixarà de ser "l'infern del foc" i el Camell sempre romandrà en l'història, pel que era, pel que és i pel que serà. Per el moment no és un patrimoni cultural com ho és la Patum de Berga, però el pas dels anys acabarà donant un lloc més privilegiat i farà del Camell un patrimoni cultural que es defendrà a tots els nivells. Així, les generacions més velles podràn gaudir des de la cadira dels espectacles i dels correcuites que els nets, o besnets de Molins tiraràn endavant. No queda altra sortida que viure un correcuita del Camell en directe, notar aquell ambient de nervis a la plaça, olorar la pòlvora que comença a cremar. El poble de Molins convida a tothom a "fer el Camell", de ben segur que no passarà desapercebut davant dels ulls dels més atrevits i valents.